Diagnòstic

La principal molèstia que nota un pacient amb una tumoració a la laringe es la disfonia o afonia i ronquera com vulgarment se la denomina. El mes important es que el símptoma continua, sense desaparèixer passats uns dies i inclús pot anar en augment d’intensitat. Altres símptomes que poden aparèixer i anar progressant son el mal de gola i la dificultat per empassar, i inclús de vegades fatiga amb la respiració sorollosa i obstrucció respiratòria. De vegades la primera manifestació es la presència d’un o varis bonys al coll (adenopaties), que no desapareixen i poden augmentar de dimensions.
Quan vostè consulta al seu metge otorinolaringòleg a conseqüència d’aquestes molèsties, el primer que ell farà es explorar les seves cordes vocales amb la ajuda d’un mirall introduït per darrera de la llengua. També pot utilitzar un fibroscopi, que consisteix en un tub flexible amb una llum i sistema de visió que es passa pel nas sense dificultat degut al seu petit diàmetre, i permet arribar a visualitzar tota la gola. A través d’un canal del fibroscopi, amb una petita pinça, es pot realitzar una biòpsia obtenint material de la lesió per, quan una vegada analitzat, decidir el tipus de tractament que precisa. A mes a mes d’aquest tipus d’exploració, el seu metge li pot practicar un estudi radiogràfic de la gola i laringe juntament amb uns anàlisis de sang i radiografia del pit (tòrax), ja que molts malalts amb tumor de laringe han estat prèviament grans fumadors.
De vegades les proves que s’han practicat amb anterioritat no son suficients per arribar a una confirmació de la causa dels símptomes que nota el pacient. El seu metge li explicarà que ha trobat quelcom anormal a la seva laringe que no pot precisar del tot, pel que es necessari que ingressi a l’hospital per a realitzar una exploració sota anestèsia general. Aquesta operació no es el tractament de la seva malaltia, es una exploració o visió amb microscopi de la seva laringe, pel que es denomina microlaringoscopia directa. Aquesta intervenció permet, a través de la boca, la introducció d’un tub fins a la laringe. Així es pot veure a major augment si realment té una tumoració, el seu tamany, la seva localització i l’obtenció de matèria per una biòpsia que ens indiqui amb certesa les característiques del tumor (maligno o benigne).
El pacient, davant d’aquesta situació, es lògic que es senti atemoritzat i amb ansietat. Se li plantegen una sèrie d’interrogants que haurà de preguntar, si així ho necessita, sobre les seves inquietuds i possibilitats futures. Aquest tipus d’exploració sol tenir preferència a la llista d’ espera quirúrgica, pel que el malalt haurà d’estar preparat per a que se li realitzi tant aviat com sigui possible. Serà informat dels riscos que comporta la intervenció i la pràctica d’una anestèsia general, pel que tindrà que firmar el seu consentiment. La microlaringoscopia directa es practica amb molta freqüència en un servei d’Otorinolaringologia, sent poc freqüents les complicacions; de vegades una petita hemorràgia a la zona que s’explora, o lesió a la dentadura por la pressió del tub que s’introdueix per la boca. No acostuma a haver dolor després de la operació i el pacient pot ser donat d’alta immediatament fins l’arribada dels resultats de la prova.
Quan vostè coneix el tractament que requereix la seva malaltia pot imaginar que es troba davant d’una malaltia greu, donada la radicalitat que suposa la extirpació total de la laringe. Es normal que aquesta noticia li provoqui una gran depressió psicològica i ansietat. Haurà d’intentar superar el mes aviat possible aquest estat, tenint en compte que la seva malaltia té grans possibilitats de curar-se, amb una qualitat de vida bastant acceptable.