La operació de laringe

Els pulmons es comuniquen amb la gola a través d'un tub respiratori (tràquea), formant la laringe. La laringe per tant, intervé en la respiració deixant passar l'aire des del nas i la gola, fins la tràquea i els pulmons. La laringe conté les cordes vocals com a dos lligaments mòbils que quan s'uneixen com els llavis, produeixen el só de la veu. El tancament d'aquests llavis quan empassem, evita que passi el menjar a l'arbre respiratori.


Si traeiem tota la laringe en una intervenció quirúrgica per extirpar el tumor, el tub respiratori i el tub digestiu (esòfag) s'independitzen, semblant la boca traqueal cosida al coll (estoma traqueal o traqueostoma) per on es realitzarà definitivament la respiració, deixant d'usar el nas per aquest fi. Quan s'hagi finalitzar la cicatrització, el pacient tornarà a empastar i/o deglutir igual que abans. L'orifici de la tràquea al coll pot necessitar un tub (cànula traqueal), si té tendència a estrenye's per la elasticitat del cartílag traqueal, però si es el suficientment ampli i rígid no precisarà d'aquesta pròtesis.

DESPRES DE LA OPERACIÓ

Acabada la operació, que pot durar d'una a tres hores (depenent de la quantitat de teixit a extirpar), el malalt passa a la sala de recuperació de l'anestesia (reanimació), on els metges i infermeres estaran pendents de que el despertar es dugui a terme normalment. El pacient, notarà i no s'ha d'espantar, de que porta bendatges, tubs i sondes, de vegades tacats sense que sigui motiu de preocupació. Porta un tubet o via insertat a una vena del braç per on se li subministra el líquid necessari des d'una ampolla penjada al costat del seu llit. Observarà que per aquesta vía se li pot administrar també, la medicació o una transfusió de sang si fos necessari durant els primers dies després de la intervenció, fins que el pacient pugui tolerar que se'l alimenti a través d'una sonda nasogàstrica.
La sonda es un tub que, a través del nas, condueix l'aliment fins l'estomac ja que, fins que la ferida interior no estigui cicactritzada, no es pot començar a empassar l'aliment com ho feia anteriorment. Pot passar algunes vegades que, a conseqüencia d'una petita infecció, la ferida interna no cicatritza correctament produint-se una fístula cap a fora per la que escapa una mica de saliva. Això obliga a mantenir el tub d'alimentació uns dies mes.
Durant els primers dies, el coll ha d'estar amb bendatges i apòsits dels que surten uns tubets que eviten la retenció de líquids i sang a l'interior de la ferida. En les successives cures, aquests elements es van retirant progressivament. Aproximadament als deu dies, si no hi ha hagut infecció, es pot tornar a empassar com sempre, retirant llavors la sonda nasogàstrica. Els punts de sutura del coll es trauran quan la ferida hagi cicatritzat totalment.